dilluns, 26 de maig de 2008

Quedarà com a record !

Volia esborrar-te dels meus pensaments, tot i no poder. Jo sabia perfectament que m'estaba proposant una cosa impossible, al ,menys en aquells moments.
Cuant fa que ens coneixem? Molt poc, m'atreviria a dir, fins i tot, que gairabé ni mig any. Però tot i així noto com si et conegués des de sempre. Noto una força de confiança extrema. Em quedat unes tres vegades, si no m'equivoco, i no em demanis perquè, però he senitit que totes eres especials. Millors.
La teva veu m'inquietava, però feia que em sentís segura de la teva sinceritat al parlar. I ja deixant apart, els teus petons que feien que crides silenciosament, feien que augmentes el plaer per moments.
No eres petons, eren com somnis.
De repent, sense un perquè,m'ignores, deixes de demostrar-me que de tant en tant penses en mi.
Et trucaba, i no m'el agafabes, això durant dies i dies. De fet, una eternitat per mi. Fins que, no sé perquè un dia desideixes que vols parlar amb mi. Jo tenia intenció de dirte quatre cosetes, i molt ben dites, però al sentir la teva veu, es van borrar per complet. Vaig oblidar tot el que tenia previst dir-te.
Penjes el telèfon i ploro...
Tot t'anava tant bé...
En aquell moment vaig veure que aquella preciosa història no podia arrivar gaire lluny.
Des d'aquell dia, l'unic que t'has atrevit a fer, és enviarme un missatge, per refregar-me que tot et va cada cop millor...dons no calia !
Ara ja ha passat una setmana...des de l'ultim dia que vas dir-me que la teva vida era perfecte.
I no puc dir que t'he oblidat, perquè seria enganyar-me a mi mateixa, i sé perfectament que no val la pena.
Deixaré enrera l'història pensant que tot queda en un recòrd inolbidable i especialment preciós.

dilluns, 19 de maig de 2008

chiquilicuatre !


NO SÉ SI RIURE O PLORAR !!
“Estoy muy agradecido a España, que ha demostrado que tiene sentido del humor. Lo haré lo más dignamente posible”
"Sentido del humor?" No sé si el sentit del humor el tenen, però el del ridícul puc assegurarte que no.
Aquest personatje tan extramadament "penós" s'ha fet famós per cantar malament. Jo vull ser actriu, i no sé si ho faig fer o no. Però estic per no esforçar-m'hi i fer-ho tant malament com pugui, perquè pot ser serà la manera de guanyarm-hi la vida. Tot i que no sé si tindría el valor de sentir-me guanyadora. Penso que l'autoestima de "R0dolfo chiquilicuatre" està pels terres, sentir-te orgullós de sortir per la tele, només perquè una patètica canço ha agradat (no en el meu cas) penso que és per caure de lo més baix.
Sabeu que ès la " verguenza ajena" no? Dons aquesta és la que sento o cada cop, que sento o veig aquest fenòmen.
Vaig a la discoteca, i és el primer que sona. M'apunto a un concert, i és el primer que sento. Poso la tele, i el primer anunci parla d'això.
Trucan a un mòbil i ja sento la canço. I podria seguir però em fa vergonya! Ens estem tornan bojos !

diumenge, 18 de maig de 2008

Tercer món

La pregunta que m'he formulat sempre és, ho podem evitar ? Veure aquestes imatges em produeix pell de gaillna. S'em fa molt difícil creure que en un món, teòricament, tant avançat en el que vivim encara puguin passar aquestes coses tan increiblament cruels i injustes.
Des de fa molts anys, hi ha associacions humanitàries que inventen que intenten donar un cop de mà a gent necessitada que viuen en unes condicions d'extrema necessitat.

Sens dubte, veure les campanyes que realitzen aquestes organitzacions ens esglaien una mica a tots i ens encongeixen el cor. Si pensem una mica amb el cor, segurament arribarem a la conclusió que una mica d'ajuda de tots nosaltres no els vindria gens malament.No cal oblidar però, que aquests fets que diàriament ens ensenyen, no només tenen lloc a països allunyats de nosaltres. Aquest calvari per a la supervivència també passa a casa nostra, tot i ser un país del "primer món".

Atents a la xifra: un de cada quatre nens del món es mor cada dia.

divendres, 16 de maig de 2008

Marcianitos !


Bé, no és que hem faci massa gràcia parlar del tema, però m'inquieta. Hi tinc un cert respecte, encara que d'alguna manera no hi acabi de creure.
No sé si heu sentit a parlar dels famosos "extraterrestres" que tot sovint visiten Londres, amb les seves naus de colors, especialment, vermells i verds.
Un home, afirma haver tingut contacte tant físic com psíquic amb aquests éssers extranys i verds. Un altre home d'uns 78 anys, afirma també que a ell, inclús l'han portat a passejar per el seu món exterior.
Y també es diu que: un grup de clients y empleats d'un pub d'anglaterra varen veure clarament com un objecte amb llumetes verdes y vermelles aterraba al aeroport de Gatwick. ep ! Y no era un àvio eh !! Què us ho ha fet pensar?
"El Baticà" assegura que creuen en aquests tipus d'éssers, igual que creuen en déu.
No sé què pensar de tot això, però per si de cas, durant un temps no m'acostaré per Londres. No sé si un viatje a l'exterior hem faria gaire gràcia...i encara menys amb un ésser verd !!

dijous, 15 de maig de 2008

ME BASTA ASÍ

Si yo fuese Dios y tuviese el secreto,
haría un ser exacto a ti;
lo probaría (a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir: con la boca),
y si ese sabor fuese igual al tuyo,
o sea tu mismo olor,
y tu manera de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
—de esto sí estoy seguro:
pongo tanta atención cuando te beso—;
entonces, si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico,
pero quiero aclarar que si yo fuese Dios,
haría lo posible por ser Ángel González para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma a que te crees
tú misma cada día a que sorprendas
todas las mañanas la luz recién nacida con tu propia luz,
y corras la cortina impalpable que separa el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre, yo, mojado todavía de sombras y pereza,
sorprendido y absorto en la contemplación de todo aquello que,
en unión de mí mismo, recuperas y salvas, mueves, dejas abandonado cuando
—luego— callas...
(Escucho tu silencio.
Oigo constelaciones: existes.
Creo en ti.
Eres.
Me basta).

ÀNGEL GONZALEZ.

dimecres, 14 de maig de 2008

La nostàlgia.

La paraula té arrels gregues: nostos (retorn) i algos (dolor)

S'ha d'anar amb compte amb la nostàlgia, de repent, una persona pot emmalaltir de nostàlgia...
De repent pot esclatar un dolor inesperable, que et faci recordar el passat, el simple fet de sentir una olor coneguda, de sentir el gust d'un menjar, d'escoltar una canço....
Un pot patir nostàlgia veient com tot mor al seu voltant, veient també, que ni tan sols ell, és el mateix que fa una estona, observant com tot es passatjer, observant que tot es va morint, que va marxant...
ai, com vas riure i com vas plorar....i que ara tot estigui estancat en una foto, o en un cd on el guardes al calaix oblidat....
La nostàlgia és com sentirte atrapat en un lloc. Sentir-te com un hàmseter a la seva gàbia, perseguint la felicitat, corretejant en una roda de plàstic de la qual intentes sortir-ne i no pot. Busquen la sortida fins acabar agotats, i veure que per un dels costats en pot sortit.
Per mala sort obliden aixó i pujen a "la rodeta de plàstic" tornant a intentar de fugir....


Guió de la pel·licula de "Princesas" que parla sobre la nostàlgia.

-TE DA NOSTALIGA?
-EL QUE?
-TODO, LA COMIDA...
-UN POCO
-ES RARA NO LA NOSTALGIA? PORQUE TENER NOSTALGIA EN SI NO ES MALO, ESO ES QUE TE HAN PASASO COSAS BUENAS Y LAS HECHAS DE MENOS.YO POR EJEMPLO NO TENGO NOSTALGIA DE NADA, PORQUE NUNCA ME HA PASADO NADA TAN BUENO COMO PARA ECHARLO DE MENOS, ESO SI QUE ÉS UNA PUTADA.SE PODRA TENER NOSTALGIA DE ALGO QUE AUN NO TE HA PASADO?PORQUE A MI A VECES ME PASSA, ME PASSA QUE ME IMAGINO COMO VAN A SER LAS COSAS, CON LOS CHICOS POR EJEMPLO, O CON LA VIDA EN GENERAL, Y LUEGO ES CUANDO ME ACUERDO DE LO BONITAS QUE IBAN A SER, PORQUE IBAN A SER PRECIOSAS, EN SERIO, PRECIOSAS, Y LUEGO ES CUANDO LO PIENDO Y ME DA NOSTALGIA, PORQUE IBAN A SER TAN BONITAS...Y CUANDO ME DOY CUNTA QUE AN NO HAN PASADO, Y QUE A LO MEJOR NO PASAN NUNCA, ME PONGO SUPER TRISTE,SUPER TRISTE TIA.PERO ES COMO UNA TRISTEZA A CUENTA, COMO LA FIANZA DE CUANDO ALQUILAS UNA CASA, PERO CON TRISTEZA.QUE PONES POR DELANTE PORQUE TOTAL SABER QUE LA VAS A ACABAR UTILIZANDO IGUAL.


Tú, has tingut mai nostàlgia? Què has sentit ?

dimarts, 13 de maig de 2008

Una Mica De Pinter !!

Harold Pinter (Londres,1930)

Dramaturg,director,actor,poeta i activista polític.
Recenment Premi Nobel de literatura 2005 i Premi Europa 2006. Definit per l'Academia Sueca Pinter com "el representant més destacat del drama anglès de la segona meitat del segle XX". Tot i que va entrar al món escènic com a actor, a partir dels anys 50 va començar a escriure. Autor de 29 obres de teare, entre les que es troben els seus grans èxits: L'Habitació,La festa d'aniversari,El muntaplats,El porter,L'amant,Vells temps,Treïció,Veus familiars,L'última copa,Cendres de les cendres. També és autor dels guions cinematogràfics de les pel·lícules tan conegudes com ara La dona del tinent francés i els films dirigits per Joseph Losey El sirviente, El mensajero i Accidente.
El compromís polític sempre és present en la seva vida i obra. Lany 1949 es va fer objector de consciència i es va negar a posar-se el vestit de soldat. Aquesta resistència li va costar una multa, però també va ser l'inici d'una carrera com a activista polític, defensor de principis com els drets humans, la democràcia i el moviment antinuclear.
Entre el gran nombre de premis qye ha rebut cal destacar: Shakespeare Prize (Hamburg), European Prize for Literature (Vienna), Pirandello Prize (Palermo), David Choen British Literature Prize, Laurence Oliver Award i Molière D'Honneur a la seva carrera.


El Blanc i el Negre
amb Monserrat Carol i M.Dolors Leal
(Direcció: Eudald Casals)

Enrenou a la fàbrica
amb Pere Domènech i Jordi Pau
(Direcció: Neus Vergés)

El derrer
amb Àngel Aguerri i Gerard Gòmez
(Direcció:Joan Vilaplana)

Parada Discresional
amb Marta Sitjar
(Direcció: Eudald Casals)

Oferta especial
amb Rosa Graugés
(Direcció:Pere Domènech)

És el teu problema
amb Elena Cano i Roser Conesa
(Direcció: Eudald Casals)

Vet aquí
amb Cristina Perpinyà i Neus Vergés
(Direcció: Lis Prat)

Entrevista
amb Encarna Belda i Àngel Gómez
(Direcció:Cristina Perpinyà)

Diàleg per tres
amb Eudald Casals,Lis Prat i Joan Vilaplana
(Direcció: Àngel Aguerri)


Un gran éxit. Realment, m'heu fet passar moments molt interessants, divertits i commovedors.
Gràcies.

Espero poder continuar fent alguna coseta o altre, com fins ara.